dimecres, 29 de maig de 2013

Dóna't pressa que ta mare tindrà quimera

 
 Avui ha fet un any que es va morir ma iaia, però fa només unes setmanes em va estar ajudant a assolir un repte.

La Trailwalker és una marxa solidària de 100km que s'ha de completar a peu en menys de 32 hores. El que per a nosaltres representa una festa, un acte esportiu, per altra gent suposa poder salvar la vida, ras i curt. Gent que fuig de la fam, la misèria o les guerres, i ho afronten sense entrenament, sense facilitats i en molt pitjors condicions.
Penso que aquesta manera de ser solidari té un component de conscienciació molt important, i és això el que realment em va ajudar a motivar-me i a pensar que no tenia excusa i que fos com fos havia d'acabar la Trailwalker.

Durant La Guerra, la meua iaia va anar caminant des d'Ascó fins a Olesa de Montserrat, també amb un petit equip, el pare, un ruc... i demanant avituallament pel camí.

Iaia, jo també ho he fet.

1 comentari:

  1. Muy bonito y profundo Pilar. Enhorabuena por los 100km realizados, y sobre todo enhorabuena por ayudar a otras personas que lo necesitan.
    Leyendo el post me han venido a la memoria los relatos de tu iaia, lo que caminaba y la penurias de La Guerra.

    ResponElimina