dimecres, 11 de febrer de 2009

Una Xerrada amb Josep Lluís Pérez

Josep Lluís Pérez VerdúQuan Josep Lluís Pérez Verdú, un dels impulsors del ressorgiment del Priorat, va cedir les regnes de Mas Martinet a la seva filla Sara, no estava pensant en retirar-se, ni en disminuir el seu nivell d'activitat, ni en basar els seus treballs d'assessorament únicament en l'aplicació del seu bagatge a Mas Martinet i en els seus anys d'experiència... Res més lluny de la realitat!! Això és el què vàrem poder comprovar el dia 4 de gener en una visita a Mas Martinet Assessoraments: Josep Lluís Pérez es manté plenament actiu amb els seus treballs d'investigació i assessorament, i no ha cessat d'innovar en el camp de la viticultura.

De fet, si considerem que cada any recorre 80.000 Km amb el seu vehicle, que setmanalment agafa un mínim de dos vols i quan no, rep visites tan importants com la de la mateixa gent de Rothschild (que ens van precedir per pocs dies), llavors pensem que va ser una sort poder coincidir amb ell i tot un honor que ens rebés i ens dediqués tres hores del seu preuat temps. Si a més us dic que això s'esdevingué el dia del meu aniversari, entendreu que ho recordi com un dels millors regals possibles.

Durant el que van ser tres hores d'intensa conversa, a part de tractar temes tan diversos com la idea de què el vi és art, les tècniques que ha desenvolupat per a una viticultura més sostenible, com el Projecte LIFE Priorat, o les conclusions dels seus estudis, vam poder apreciar que ens trobàvem davant una persona generosa, a qui agrada compartir, escoltar i dialogar i que viu amb entusiasme i intensitat la seva feina. Una ment inquieta que amb 73 anys (per cert, no ho sembla) no creu que estigui de tornada en aquest món, ans al contrari: pensa que encara hi ha molt per aprendre i, m'atreveixo a dir, que veu aquest fet com una font d'esperança, la qual no es basa en la fe, si no en la confiança que té dipositada en el coneixement i en l'evolució. I és que JL Pérez, biòleg abans que viticultor, va ser professor de Biologia Humana a la Universitat de Ginebra on va estar vinculat a Jean Piaget i als seus estudis sobre epistemologia genètica i sobre l'evolució del coneixement.

Donada la gran quantitat d'informació que vàrem rebre de mans de JL Pérez i la varietat de la mateixa, he decidit dividir el que va donar de sí la visita en dos post. En el següent parlaré del què vam poder veure i escoltar a peu de vinya i també dels vins que vàrem tastar. I en aquest primer post, em centraré en parlar-vos d'ell i de la seva manera d'entendre el vi i la viticultura, acompanyant-ho d'algunes reflexions induïdes per la xerrada.


www.masmartinet-ass.com

Només presentar-se, ens va anunciar que acabava de sortir a producció la pàgina web de Mas Martinet Assessoraments amb botiga virtual on es poden adquirir els vins que elaboren fruit de les investigacions i/o assessoraments a tercers i que només es poden trobar al seu web. Aquests vins, que es poden degustar com qualsevol altre Priorat, al ser el resultat dels "experiments" que duen a terme a les seves finques experimentals (podes, conduccions, marcs de plantació, irrigació, controls de maduració i d'hidratació del cep, etc.) i a l'oferir una bona quantitat de dades sobre el procès d'elaboració i composició del vi, crec que són un bon "material" per a exercicis de tast, sobretot algunes vinificacions que encara no han sortir a la llum, com les del 2007, que vàrem poder tastar el dia de la visita.

El web no es limita a temes comercials ni corporatius, com a priori un podria esperar-se, ja que bona part dels continguts, tots ells exposats amb rigor, estan adreçats als aficionats. Seccions com "Deixeu-me explicar-vos" on el mateix JL Pérez hi penja articles sobre les investigacions que ha dut a terme o hi aboca els seus pensaments sobre el món del vi, o "La carpeta del Jordi" (el seu fill) amb tot de dades referents al clima de Mas Martinet i amb comparacions amb altres zones productores, són tot un delit per a l'aficionat curiós i àvid de coneixements!!

Us ben asseguro que arribar a casa i teclejar la URL ha estat com allargar la visita durant dies. De fet molts dels temes a què em referiré en aquest post els referenciaré al seu web, on hi són desenvolupats amb molt més detall i exactitud (és clar).


El vi és art

Després de les presentacions, en Josep Lluís Pérez es va definir a sí mateix com un avantguardista pel que fa a la seva manera de concebre el vi en contraposició a la seva filla Sara que, segons ell, segueix una línia més clàssica i arrelada a la tradició. Tan clar com directe. (Consti que soc una enamorada dels vins de la Sara, ja siguin del Priorat, del Montsant, de la Ribeira Sacra, etc.)

Ara, mentre escric aquest post, veig aquesta entrada tan directa i transparent com un senyal, un avís, de que anàvem a sentir algunes opinions entorn el món del vi, però sobretot certes conclusions sobre els seus estudis en viticultura, que estan gairebé a les antípodes de les pràctiques i corrents vitivinícoles més acceptats i seguits actualment pel que fa a l'elaboració de vins de qualitat. Per exemple, els seus estudis sobre l'aplicació del reg a la vinya conclouen que el reg aplicat correctament beneficia la maduració del raïm i les concentracions de sucre i àcids orgànics d'aquest i, per tant, la qualitat de la matèria prima; també qüestiona els límits de producció per hectàrea al considerar que el vigor de la planta és una qualitat més que no pas un defecte; tampoc s'està de criticar corrents com la Biodinàmica, del què diu que "és una secta" (cal entendre-ho dins del context d'una conversa distesa) i, tot i admetre que per a ell el Clos de la Coulée de Serrant és un gran vi, no atribueix les seves qualitats a la "conjunció dels astres" com predica el mateix Joly. (En el següent post ja parlaré amb més profunditat d'aquest qüestions, que d'una manera més general jo crec que pretenen enterrar vells mites en viticultura).

Les maneres i els estils d'elaborar vi poden ser tan variats i diversos com el resultat de conjugar persones, terres, varietats, climes, tradicions i mitjans en diferents proporcions. Per a JL Pérez, l'enginy i la sensibilitat són ingredients tan preponderants com ho són la varietat, el sòl i el clima. Els tres darrers són factors amb un valor constant, mentre que -diu en un dels seus articles (Autors de vi al Priorat)- "el valor del coneixement i de la sensibilitat humana és millorable al llarg del temps".

Amb aquesta filosofia i amb Mas Martinet Assessoraments, és lògic que hagi emprés un camí de superació constant per mitjà de la ciència i del coneixement. És un camí en el que el fet de no conèixer-ne els límits (que no són altres que els de la nostra pròpia ment), empeny a persones com Josep Lluís Pérez a voler superar-se i a estar en constant evolució. (Crec que aquest és l'esperit del veritable investigador.)

JL Pérez no li nega valor a la tradició, però rebutja la idea de dogmatitzar la vinicultura ja sigui amb reglaments o amb doctrines molt de "moda" en els darrers temps. Per a ell la tradició no ha de ser una finalitat en sí mateixa, si no l'herència que ha de permetre seguir evolucionant en qualsevol camp. En aquesta evolució, la ciència i la tècnica hi juguen un paper important, però manté que cal subordinar-les a l'art, es a dir, a la sensibilitat humana. D'altra banda, quan es prioritza la tècnica, es cau en l'homogeneïtzació, en l'estandardització del vi a escala mundial.

JL Pérez és un ferm defensor dels vins d'autor, això és, els vins els quals són «el resultat de l'aplicació intel·lectual i sensitiva de l'home al cep i al seu entorn» (Vins d'autor). Sosté que el viticultor no ha d'actuar davant la natura (ja sigui a la vinya o al celler) com un subjecte passiu, ni com a serf de cap doctrina. "El vi com a resultat de la fermentació del raïm o del most de raïm, tan sols necessitaria els llevats" ens va dir, però aquest "beuratge" segur que no satisfaria les expectatives dels amants del bon vi. Per tant seria l'home, com a ésser intel·ligent (i no uns organismes unicel·lulars), l'encarregat de traslladar al vi el valor del coneixement i de la seva sensibilitat per així expressar el millor de cada varietat, anyada, sòl o, en definitiva, el millor de cada terrer.

Per contra, titlla de "producte industrial" aquells vins que, any rere any, s'elaboren seguint un mateix estil, reproduint mecànicament un patró, amb l'objectiu de crear una marca per a que el consumidor l'identifiqui o, fins i tot, per a que s'hi identifiqui a sí mateix.

Quan va sortir el tema dels vins concebuts com a producte industrial, no estàvem parlant precisament (o únicament) dels vins que hom pot trobar a les prestatgeries del supermercat. A mi, aquesta reflexió em va fer pensar en els champagnes de les grans maisons vers els dels petits vignerons. Mentre els primers barregen anyades i raïms que solen tenir diferents procedències per tal d'obtenir un producte homogeni (que no té per què ser de qualitat inferior, val a dir), un vi que sigui identificable al llarg del temps i representi l'emblema de la casa; els segons miren de ser fidels al que representa la seva parcel·la o el seu terrer, elaboren vins més personals i dotats de més caràcter segurament gràcies a l'aplicació de la sensibilitat de l'elaborador en el seu vi, el qual opta per interpretar una anyada, una finca, una varietat o tot el seu conjunt en cada ampolla. Tal vegada en aquest segon cas, estaríem parlant de vins d'autor i vins de terroir al mateix temps, la qual cosa, analitzat aquest exemple concret, no em sembla contradictòria.

Sempre he cregut en la idea de que la diferenciació dels vins ha de venir de la vinya ja que, a part del grau de qualitat, en un vi també valoro que reflecteixi el seu origen, per que per a mi, el vi també és cultura. Molt sovint parlem i ens preocupen per l'estandardització del vi i veiem que les diferències entre les regions s'estan difuminat i la tipicitat de cadascuna s'està perdent, però tanmateix em sembla ingenu pretendre que només amb l'acció de la natura, es a dir, sense la intervenció o l'ajuda del viticultor/cellerer, s'obtinguin vins de qualitat.

Un cas que crec que és especialment paradigmàtic el trobem a, Kirchenstück, una de les parcel·les més famoses del Palatinat (Pfalz, abans Rheinpfalz). Fa uns mesos Vinialia ens va proposar un tast comparatiu entre dos vins d'aquest mateix Grand Cru i de la mateixa anyada, la 2002, però elaborats per dos "weingüter" diferents: Dr.Bürklin-Wolf i Basserman-Jordan (article de Devinis, darrer paràgraf). Entre els ceps d'un i altre celler tan sols hi ha una distància de pocs metres (Foto de Polakia: unes estaques indiquen les rengleres que pertanyen a Bürklin-Wolf), però a la copa les diferències són més que notables, són dos vins diferents. Al meu entendre, sense que se li pugui atribuir cap defecte al vi de Bassermann-Jordan, Bürklin-Wolf demostraria amb aquest vi el motiu pel qual Kirchenstück està considerat un Grosses Gewächs. I segurament que per a Josep Lluís Pérez, aquest seria un vi dels que demostrarien el que ell tan defensa, la idea de que el vi és art i, per tant, la importància de la figura del seu autor o creador.

A ran d'aquesta conversa i, posteriorment, d'haver navegat pel seu web (articles: Vins d'autor i Autors de vi al Priorat), m'adono que, a banda de les investigacions, de ben segur que demostrar la importància del paper de l'home en l'elaboració del vi, és un dels temes que més ocupen la seva ment. Tant és així que aquest afany per voler provar-ho el va dur a impulsar, juntament amb José Peñín, l'organització d'un debat entorn aquesta idea, el "I encuentro mundial de autores de vino", Winecreator, que és va celebrar el passat agost a la Finca "La Melonera" de la malaguenya Ronda i que va reunir a la "crème de la crème" pel que fa a elaboradors i periodistes de nivell mundial. Si voleu aprofundir més sobre el "Wine Creator" us recomano que vegeu els vídeos i els resums de les jornades, com aquest de la revista The World of Fine Wine.

A mi personalment, em sembla molt lloable voler exalçar la feina del vinicultor, i considero que en l'acte de reconèixer la feina ben feta i honesta, només hi podem sortir guanyant. Crec que en el reconeixement de la feina d'algú, en aquests cas la del vinicultor, no només es té en compte la qualitat de la seva obra, si no que a més, al posar el focus en la persona, es valora que la seva activitat sigui respectuosa amb el seu entorn, tan amb el natural com amb el social, i això és quelcom que sempre ha distingit a JL Pérez i als projectes de la família Pérez-Ovejero.

Espero seguir escrivint sobre tot el què va donar de sí la visita. Però els que tingueu ganes i curiositat, us recomano que visiteu el web de Mas Martinet Assessoraments i també que tasteu els vins que elaboren com a resultat de les seves investigacions i jutgeu vosaltres mateixos (de moment només n'hi ha tres, espero que els altres que vàrem tastar nosaltres es puguin adquirir ben aviat). Jo hi vaig trobar molt Priorat condensat dins aquelles copes.

Una curiositat
El mot vinicultura, segons la definició del Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana significa "Art d'elaborar vi", però per al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans tan sols és "Elaboració del vi".
Ara ja sabem quin diccionari té a casa en Josep Lluís Pérez ;-)

14 comentaris:

  1. Felicidades, Pilar, por tu cumpleaños y por un post muy interesante. ¿La segunda parte será para tu próximo aniversario?:-)).

    ResponElimina
  2. Hola Encantadisimo,

    Jajaja, intentaré sacar la segunda parte antes de mi santo ;-)))
    Gracias por el comentario.

    Salut!
    Pilar.

    ResponElimina
  3. Hola renovada Pilar.

    Interesantísima entrada`para comenzar una nueva temporada´

    Para nosotros la visita que llevamos a cabo junto a Sara Pérez a Mas Martinet hace un par de años fue de lo más interesante e instructivo, una visita que no olvidaremos, lastima que para elaborar aquel reportaje no pudiéramos contar con una web de apoyo fue tanto y tan denso que me fue imposible plasmar tantas sensaciones.

    Visitar Mas Martinet es visitar la historia, el presente y el futuro del Priorat.

    Felicidades por el reportaje y esperamos ansiosamente la segunda entrega.

    Un saludo

    ResponElimina
  4. Hola David,

    Pues no recordaba yo haber leído tu post sobre vuestra visita a Mas Martinet con Sara Pérez, debió pillarme en mal momento. Me ha gustado mucho leerlo ahora y ver como coincidimos en las impresiones que nos llevamos de nuestras respectivas visitas.

    Pues sí, ha sido una verdadera ayuda la web de Mas Martinet Assessoraments. Me ha ayudado a redactar el post, pero sobretodo a fijar todas las cosas que nos enseñó.
    Te aseguro que la visita de las fincas fue como una clases magistral!!!! Ahora, con todo lo que nos explicó sobre viticultura, saco muchas más conclusiones en la cata de un vino, digamos que los entiendo mucho más. De esto espero hablar en la segunda parte... pero no quiero crear demasiada espectativa, no sea que se cumplan los augurios de encantadisimo ;-))))

    Salut!
    Pilar.

    ResponElimina
  5. Hola, Pilar, fantástico volver a leer un post tuyo en un blog renovado: espero que no se vuelva a cumplir aquello de "en casa de herrero...". Me gusta el aspecto, la foto de cabecera y tu primer texto de la etapa nueva tiene una gran enjundia y muchos "subtemas" interesantes.
    Hace tiempo que le doy vueltas a este proyecto de asesoramiento de JL. Pérez y he probado alguno de los vinos que controla desde cierta distancia, especialmente en el priorat (Terres de Vidalba): seguro que has probado algunos de estos vinos que son y no son (ya me entiendes) de JL. Pérez. ¿Cómo los ves? ¿Los compararías con los de su marca de toda la vida?
    He probado últimamente el TOCS 2004 y el TOCS 2005 un par de veces, y tengo otra botella del 2005. No sé si los has probado tú y qué te parecen...
    Un abrazo y saludos a tu santo!
    Joan

    ResponElimina
  6. Hola Joan,

    Pues yo creo que sus nuevos vinos no se pueden comparar con los de su marca de toda la vida por, al menos, dos motivos. El primero sería la misma evolución de JL Pérez en la forma de entender el vino, que según nos dijo (y pudimos comprobar) ha pasado de buscar la potencia a la elegancia. Tengo una nota muy escueta del Tocs 2004 en la que se confirmaría esto, y dice "frescor en nariz (agua de rosas) y en boca, sabe a Priorat, pero diferente a los demás" (el 2005 no lo he probado, coincidimos?). Tampoco creo que se puedan comparar a los actuales Clos Martinet. Padre e hija tienen estilos diferentes y siguen métodos distintos. El Clos Martinet fermenta en depósitos de cemento sin pintar (Sara considera que el inox no deja respirar el vino), con "pisages" manuales con el depósito abierto. Mientras que JL Pérez utiliza un sistema de vinificación ideado por él mismo, en que todo el proceso se realiza sin intercambio de aire (sólo se deja escapar el carbónico).

    Bueno, gracias por tus comentarios. La foto es de un buen amigo de Sant Sadurní que tiene un banco de imágenes sobre viticultura realmente espectaculares.

    Salut!
    Pilar.

    ResponElimina
  7. Los vinos asesorados por J.L.Pérez son diferentes a Clos Martinet o a otros vinos de su propia bodega, algo que entiendo es tal como debe ser. Concretamente Tocs 2004 es un vino espléndido del cual he tomado ya unas cuantas botellas y que manifiesta una notable mejoría en botella. Ahora mismo tengo una copa entre las manos y está fenomenal. Potencia, frescura, tipicidad y precio asumible. Me quedan todavía un par y estoy convencido que estarán todavía mejor con unos meses más de reposo. El 2005 lo encontré bastante diferente, especialmente en nariz, y algo menos convincente.

    ResponElimina
  8. Hola Encantadisimo,

    Pues sí, tienes razón, lo más lógico es que los vinos asesorados por JL Pérez no estén relacionados con los vinos de Mas Martinet, sino con el estilo, la bodega, la zona, etc. que asesora, y creo que lo consigue.
    Me han entrado ganas de volver a probar ese Tocs 2004 (no sé si lo encontraré ya), que tiene el estilo de Priorat que a mí me gusta y que creo que es hacia donde caminan vinos como los de Ferrer-Bobet o los Terroir al Límit y ya algo antes las carinyenas del Trio Infernal.

    Salut!
    Pilar.

    ResponElimina
  9. Es un tema muy interesante, sin duda, pero creo que esto que los tres (por ahora, vamos: Pilar, E. y yo mismo) vemos claro, es decir que los vinos de JL. Pérez evolucionan, por una parte, y no son los mismos porque el lugar donde los hace, el tipo de fruta, su vinificación mismo, son distintas, no es lo más habitual en los asesores al uso. Estamos bastante hartos de comprobar cómo las señas de identidad de estos asesores (no me atrevo a usar un genérico "flying winemaker") se repiten sin tener en cuenta el terruño o el tipo de uva...
    Esto, claro, habla muy a favor de JL. Pérez.
    Sobre Tocs y Terres de Vidalba: el 2004 lo he probado varias vecesy el 2005 sólo una, pero tengo una botella a punto. Tengo buena relación con Josep Ramon Nebot y aprecio mucho el gran esfuerzo que están haciendo. Mis 2004, no sé cómo decirlo, eran más de aromas terciarios y con la fruta más escondida que el 2005 que he probado. Cuando haya probado esta otra botella del 2005 espero poder escribir ona nota sobre la bodega. En cualquier caso, creo que son vinos que la gente tiene que conocer.
    De lo que comentar Pilar, y de los últimos priorats que he probado, sobresale ese 2/3 del 2004 también, que es una garnacha realmente estupenda.
    Saludos!
    Joan

    ResponElimina
  10. ¿Terciarios?, ¿fruta escondida?, no me cuadra con lo que yo aprecio en Tocs 2004 pero, en fin, debe tratarse de diferentes percepciones ante un mismo vino. También es cierto que el 2005 tiene fruta más madura y es algo más potente y voluptuoso, con ese carácter tirando a oportizado más usual en el Priorat. Personalmente prefiero el estilo más fresco del 2004, que, por fortuna, se recupera en el 2006.

    ResponElimina
  11. Pues sí Joan,

    Cuando decía que lo más lógico es que los vinos que uno asesora no tienen por qué guardar relación unos con otros, debería haber añadido que además de lógico, es lo deseable.

    Lo que pudimos ver en esta visita es que JL Pérez da mucha importancia al terruño, pero también a los vinos de autor, algo que puede parecer (o ser) contradictorio. Yo me quedo en que intenta conjugar las dos vertientes. Tengo la sensación que siempre quiere dar pasos hacia delante, y inclinarse por una u otra corriente, sería ir hacia los lados y eso no encajaría del todo con su idea de la evolución.

    Salut!
    Pilar.

    ResponElimina
  12. Hola que tal? Soy Angel Sanz, Te interesa poner anuncios de texto en tus blog.
    Puedes ganar hasta 50 euros por cada blog o web.

    Le rogamos nos remita los blogs , para poder revisarlos
    Saludos cordiales.


    Angel
    tel : 34 691533734 // España +34

    Puedes contactar por mesenger si quieres:

    angelsanz.comercial@hotmail.com


    Puedes contactar por facebook si quieres :

    angelsanz.comercial@hotmail.com



    Tambien tenemos un sistema de referidos , que ganas una comision mensual
    por cada pagina o blog del usuario que traigas , la comision de referidos es de 10 hasta 50 euros mensual por pagina o blog.

    ResponElimina
  13. Bona tarda, sóc responsable de comunicació de la web de vins Vinum.cat i et volia demanar un correu per enviar-te les nostres Newsletter amb notícies del sector i dels cellers d'arreu de Catalunya.

    Salutacions cordials,

    Mar Mampel

    ResponElimina