dimarts, 30 d’abril del 2013

La voluptuosidad



La voluptuosidad

      «A veces me preguntan: ¿qué tiene de placentero la bicicleta? La pregunta me sorprende, porque creo que la respuesta es evidente. Con la bicicleta se obtiene placer, incluso se puede llegar a proporcionar satisfacción, pero esto es bastante secundario.
      Más allá del placer, he aquí la divina sorpresa, está la voluptuosidad. Con la bici, la voluptuosidad es diferente. Existe, yo la he experimentado. Lo que la hace seductora es que es inesperada, lo que la hace valiosa es su rareza. Es más que una sensación, es un sentimiento, porque consiste en emoción, además de acción. A riesgo de sorprender a más de uno diré que no hay voluptuosidad sobre la bicicleta durante la competición. En carrera, la amenaza del fracaso o la excitación del éxito generan en el mejor de los casos euforia, que al lado de la voluptuosidad es más bien vulgar.
      La voluptuosidad sobre la bicicleta es algo delicado, íntimo y efímero. Llega, te invade, te arrebata y luego se va. Es para ti solo. Es una combinación de velocidad, de fuerza y gracia. Es puro júbilo.
»
Jean Bobet, "Mañana salimos". Cultura Ciclista, 2012. Traducció de Bernat López.

dimarts, 23 d’abril del 2013

Au!

L'amor em llepa i m'ho dón' tot,
em fa cardar, menjar, dormir,
de fred em guarda i de calor,
m'ama els baballs, m'omple els sospirs,
em torna sant i màgic,
vol que l'abraci despullat
em deixa i tot al coll plorar,
no vol que els déus em matin,
no em vol trair ni enganyar
i sóc ben seu i té els meus daus.

Però jo estimo el meu dolor
i així traeixo i faig trair
i així tinc por i així faig por
i em poso així gelós de mi,
que no hi hagi res fàcil,
i així l'orgull cau del cavall
i així vaig perdut i robat
per un fantasma quasi
i així l'amor el duc forçat
perquè l'amor no em deixi en paus.

Doncs dic que així se'm mor l'amor
i així la dona faig patir
per adorar-la per favor
fins a ofegar-la de desig
per un pinyol de dàtil,
per un donar-se que es fa fals,
per un dependre fantasmal
fins que es torna automàtic,
llavors em deixa amb els meus mals,
llavors em diu: si et toco, caus.

Aquell que creu en el perdó
no té perdó si creu que sí
i el perdonat porta la flor
sense haver-se-la vist venir
i si venç el desvari
de les deslleials voluntats
que tapen fets desmesurats
ragin d'on ragin
és que ha vençut els vigilants
de la presó de les mil claus.

Perd prou prats prenys a preu de pou
qui el crim curt cull com carn per si
vol vil vi, velar-se el valor,
dur draps de dol, dany amb estil
sense assessors simpàtics,
llum el llom llast lleig,
llord llot llogat,
poll pres llepable i no llepat
tractant l'astral estalvi
del dret del dring d'amor cobrat:
ploc pel pres, poc pres em complaus.

No val valent volàtil
que a veus ven vent de voluntats
si el plau ni s'hi veu ni vol aus.

Enric Casasses, El poble del costat (Empúries 1993 i 2008).

dilluns, 8 d’abril del 2013

Dale gas y pa'lante


Hi ha dies en què necessites anar endavant, endavant i endavant i no mirar enrere.
Hi ha dies en què la idea de tornar a veure per allí on has passat pot fer-te aturar de cop.
Hi ha dies en què el fet de caminar cap a allò desconegut t'empeny a seguir.
Hi ha dies en què senzillament vols anar lluny, ben lluny, més lluny que mai.

En dies així no hi ha res millor que començar a córrer en la mateixa direcció.
En dies així és quan un camí paral·lel al mar i a la via del tren es converteix en el teu camí cap a Ítaca... que el camí sigui llarg!

Dale gas y pa'lante
Diumenge 7 d'abril 2013, 9:47
Distància: 30,33 km
Temps: 3:00:03
Ritme mig: 5:56 min/km
Altura guanyada: 116 m

La tornada en un tren de Rodalies. #estonosepara