dijous, 26 de maig de 2011

Pujada a Montserrat amb final feliç


Les xarxes socials tenen un potencial innegable. Gràcies al seu efecte immediat i multiplicador s'han organitzat revolucions, s'han fet caure governs o s'han mobilitzat indignats.

A un nivell infinitament més modest, però sobretot trivial, el twitter va ser l'eina que va permetre convocar a 4 intrèpids runners per a pujar en bicicleta fins al Monestir de Montserrat amb un objectiu ben definit, demanar a la Moreneta que intercedís a favor del Barça la nit de la final de Champions. Afortunadament, (també per a aquesta incrèdula dona de poca fe) aquest equip és el millor del món i de tots els temps i no necessita intercisions divines!

I així va ser com el dia de la gran final, el dissabte 28 de Maig de 2011 a les 8:30h del matí ens vàrem trobar @RetoBCN12, @Mothhor, @andorreti i @pilarvi al pàrquing de l'Aeri de Motserrat tots ben equipats amb samarretes del Barça i disposats a superar un desnivell de 600 metres en 9km.

Tan bon punt vam saltar a la carretera vestits de blaugrana, conductors i acompanyants, motoristes i ciclistes ens animaven com si haguéssim de pedalar fins a Wembley (intrèpids sí, insensats no!).

De Monistrol al Monestir de Montserrat hi ha uns 9 km de pujada continua. Un cop comença el port ens trobem uns quants avisos en forma de rampes que superem fàcilment gràcies a que encara estem frescos com una rosa. Transcorregudes aquestes primeres pendents, s'alternen els falsos plans amb alguna rampa curta. Però els dos darrers kilòmetres sí que són per a posar-se de peu al més pur estil Contador, o estil Pantani, si ets dels bons.

Tanmateix l'equip #PujadaMontserrat no va patir en cap moment. Bona prova d'això són la pila de tweets que vam publicar sense baixar de la bici! També cal agrair els nombrosos tweets de suport i, fins i tot, d'admiració que vam rebre mentre pujàvem. A part de provocar-nos més d'una rialla, ens van fer sentir talment com si fóssim en una missió especial ;-)

No havia pujat mai a Montserrat en bicicleta i m'ha semblat una ruta molt recomanable tant pel traçat de la carretera com per les vistes i l'ambient ciclista que s'hi respira. Però el fet de pujar-hi el mateix dia que el Barça disputa una final de Champions té quelcom més d'especial, ho recordarem sempre! Això sí, els experts recomanen matinar perquè avançat el dia augmenta considerablement el trànsit de cotxes i autocars.

Accidentalment se'm van esborrar les dades del compta-kilòmetres i el track del meu mòbil no és gaire fidel a la realitat. Però a grans trets recordo que en la pujada vam invertir una hora (la meva velocitat mitjana en moviment va ser de 12 i escaig km/h) i la baixada per als més ràpids (i menys fredolics) va ser de 10 minuts!

La història ja sabeu com va acabar. Pedro, Messi i Villa van posar els gols; Xavi les passades; Valdés les aturades... i Abidal va aixecar l'Orelluda. Visca el Barça!

www.altimetrias.net

6 comentaris:

  1. Sense cap mena de dubte no es pot explicar millor, Una narració perfecta de la experiencia que no ultima, de la pujada a montserrat pels $ runners intrepids, a veure si la propera vegada s'anima mes gent, i mes riurent,jejeje, i aixo q ja van riure ja!!
    Fdo Retobcn12

    ResponElimina
  2. M'agrada moolt!!Quina gran crònica, #pilaronfire:)) M'han entrat ganes de pujar una altra muntanya! Aneu-hi pensant, runners intrèpids!I mai més ben dit...amb final feliç, tenim el millor equip del món!
    @Andorreti

    ResponElimina
  3. Ostres, quina il'lusió estar a la teva crónica. Un plaer haver-la fet amb vosaltres :)

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies pels vostres comentaris!
    Sí, això s'ha de repetir, més que res per les rialles que ens vam fer tots plegats... i és que realment la situació era bastant còmica :-P
    Fins a la propera cursa, entrenament, repte...!
    Salut!
    Pilar.

    ResponElimina
  5. Visca el #runclubtweet power i Visca Catalunya!!! ;-)

    ResponElimina
  6. Visca! i a la propera no hi pots faltar :-)
    Salut!

    ResponElimina