dijous, 6 juny de 2013

Moixons a la carretera



<obrim moment naïf>

La història que relato a continuació és real, i tan humana com animal. Una carretera comarcal, dos ocells, un conductor i un instant congelat a la meva memòria.

Ahir entrenant amb la bici, a l'arribar al punt més alt de la carretera de la Conreria m'aturo, em poso l'armilla i faig la foto de rigor a les vistes amb el mar a l'horitzó. Pujo a la bici i començo a agafar velocitat quan un cotxe que pujava s'ha aturat just després de la corba que hi ha al final de la recta. Segueixo apropant-me i veig al conductor que mira alguna cosa que hi ha al terra al mig de la carretera i que jo encara no identifico. Sóc gairebé a la seva alçada i ara sí que ho veig clar, veig un ocell esclafat amb els budells fora i, al seu costat, un altre ocell de peu mirant al primer absolutament immòbil. Passo de llarg sense haver acabat de pair l'escena. Segueixo baixant i recordo que mentre estava aturada han passat cotxes i ciclistes de pujada i de baixada. I l'ocell mort ja hi devia ser, i l'ocell viu i immòbil també devia ser al seu costat, al mig de la carretera ignorant els cotxes, les motos, els ciclistes i el perill. I jo m'adono que per un instant he estat testimoni d'una demostració d'autèntic amor animal.

I el conductor que es va aturar (quin gest tan noble), què deu ser d'ell? Què el va motivar a aturar-se? Va aconseguir salvar l'ocell viu? El va poder apartar de la carretera i l'ocell va tornar a volar? I els dos ocells, eren parella, tenien pollets, venien d'Àfrica, tenien papers, vull dir anella?

M'han quedat moltes preguntes sense resposta... És per aquest motiu que des d'aquest blog us demano que m'ajudeu a fer difusió d'aquesta història per a poder trobar al conductor solidari i així pugui rebre el reconeixement i els agraïments que es mereix, les disculpes que li dec per haver fet cas omís del meu deure de socors, i alhora pugui resoldre al món totes aquestes incògnites. Entre tots el trobarem!

</tanquem moment naïf>

2 comentaris:

  1. Una visión muy romántica y bonita de una realidad que bien, bien, no sabemos cual es... molt bonic Pilar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara suposo que hauria d'escriure l'altra versió. La de què per un costat el conductor no en té res de solidari i en realitat és un assassí d'ocellets, i per l'altre, l'ocellet viu tampoc estava colpit per la mort del seu company, sinó que senzillament estava atordit per la trompada amb el cotxe assassí.

      Però penso que una petita dosi d'ingenuïtat i d'innocència amb les coses trivials sempre ens ajuda a alleujar-nos de la dura realitat. Realment volem que les coses hagin anat d'aquesta manera?!

      Salut!
      Pilar.

      Elimina