De Trepa a Trepa

Un any amb un objectiu en ment, quedar entre les 10 primeres a la Treparricos 2013.

Fa un any
Després d'haver-me passat més d'un mes entre malalta i convalescent just abans de la Treparriscos 2012, em presento a Sabiñánigo amb l'únic objectiu d'acabar-la intentant baixar de les 4 hores. Sona el tret de sortida i començo en plan conservador, passo de llarg dels avituallaments, però m'aturo 5 minuts a Formigal. Faig foto, la publico, miro el twitter, em menjo una barreta i em poso una jaqueta per a la baixada. Mentrestant han passat algunes noies que acabava d'avançar durant la pujada, la majoria acompanyades pels seus gregaris, i em fa una 'mica' ràbia... Comença la baixada i veig que vaig força bé de temps, decideixo accelerar i m'enganxo a un grup, dono algun relleu cap al final i l'acabo a tope! Temps oficial 03:22:22, 40 minuts menys del què pensava! Em sorprenc a mi mateixa.

El dia després de fa un any
Resulta que he acabat en la posició 40 de la classificació femenina i no puc evitar començar a fer càlculs i conjectures. Si no m'hagués aturat, hauria escalat fins a la posició 28, més de 10 llocs d'una sola tacada. Si tingués una bici millor, més lleugera i amb millors 'desarrollos', podria escalar alguna posició més. Si m'acompanyés un gregari, com a moltes de les que han arribat per davant meu, podria restar alguns segons o potser minuts al temps final. Però sobretot penso que si hi hagués cregut i m'hagués esforçat, el resultat hauria estat molt diferent. A més, ara que conec el recorregut sé com m'he de dosificar i si entreno durant tot l'any, aprenc a patir, m'esforço durant la prova i es compleixen la resta de condicions, començo a creure en què l'any vinent puc arribar entre les 10 primeres classificades. És una marxa amb força nivell en la que la participació femenina és alta i sé que m'hauré d'esforçar si vull intentar-ho, però això em motiva. Neix la idea!

Passen els dies, les setmanes i els mesos
Durant l'estiu segueixo sumant kilòmetres i acumulant desnivell amb la Giant i a finals de setembre estreno bici! Una BH Cristal 7.9 amb quadre de carboni, geometria de noia, Compact, Shimano Ultegra, llantes Mavic no sé què... L'objectiu està marcat! Però no serà l'únic objectiu de la temporada i en el que queda de 2012 només sortiré dos dies amb la BH. Durant l'hivern em concentro en córrer per fer sub'50 en 10k (Jean Bouin 48:09; Nassos 47:01; Sant Antoni 45:55) i per a preparar la Trailwalker. Resultat, zero bici fins a Setmana Santa. Durant les mini vacances l'agafo dos dies, i al segon pujo Bracons. Em sento forta i penso que encara no està tot perdut, però decideixo aparcar la bici fins després de la Trailwalker. Entre la Trailwalker i Terra de Remences, l'objectiu intermedi, només hi ha tres setmanes i no para de ploure. Arribo a Terra de Remences amb només 700km, quan el normal seria anar com a mínim pels 2000km, i tot i no acabar de tenir bones sensacions, finalitzo entre les 9 primeres noies i la quarta de la meva categoria, i penso que encara no està tot perdut!

S'apropa el dia
El dimecres 5 de juny, 17 dies abans de la Treparriscos, surto a entrenar i a l'anar a canviar de plat se'm trenca 'la patilla' i em quedo literalment amb el desviador a mà. De fet això significa que em quedo sense bici i ara és quan penso que ja està tot perdut. M'agafa un 'baixon', em ve tot el cansament de cop, em desanimo, m'entra mal rotllo i em passo gairebé una setmana sense fer esport. Tot perdut... quina ràbia! Però no, el món està ple de gent solidària i entre les moltes bicis que m'ofereixen (gràcies amics!!!) n'hi ha una que encaixa més o menys amb la meva antropometria i amb el meu objectiu, "la bala negra". Malgrat que la bala és de carboni, té unes bones llantes Campagnolo i uns canvis Campagnolo Super Récord (cosa fina!), pesa una mica més que la meva i porta uns 'desarrollos' de semi-professional. Però això em torna a motivar i penso que encara no està tot perdut!

El dia ja ha arribat
És 22 de juny. Agafo la bala negra i vaig cap a la sortida pensant en què 1) han canviat més de la meitat del recorregut de la Treparriscos (enguany hi haurà més desnivell), 2) m'he quedat sense la meva BH, 3) no tinc gregari i 4) no he entrenat ni la meitat del què m'hagués agradat. Però sé que 1) a Terra de Remences em va anar molt millor del que m'esperava, 2) no em penso aturar a fer cap tweet en ruta! 3) m'esforçaré i si cal patiré, 4) fa un bon dia, 5) encara puc intentar sortir des del davant i 6) tinc bici collons! (perdó). Finalment el cinquè punt favorable no és compleix, no sé per on s'ha colat la gent, però acabo sortint des de bastant a la cua, amb la qual cosa serà difícil que pugui agafar un bon grup per a rodar i segurament que al tram entre Sabiñánigo i Biescas em trobaré algun tap i hauré d'avançar amb precaució perquè la carretera és estreta i el ferm dolent i els participants pot ser que tinguin poca experiència. I així és. Durant aquest tram i fins i tot a la pujada al Cotefablo avanço a molta gent. Intento agafar alguna roda, però no van al ritme que m'agradaria i tiro molts kilòmetres en solitari, especialment entre els dos ports. Inicio el segon port i començo a acusar el desgast, però conec a una altra ciclista, la Clara de València, i ens anem animant mútuament. Se'ns uneix una tercera noia i a l'últim túnel, a 20km de l'arribada, atrapem a una quarta, la Mª Ángeles, que va amb un gregari. Roden a un bon ritme, tenim vent de cara, ens posem a roda i a tope fins al final! No m'ha avançat cap noia en tota la marxa, no sé si hauré assolit l'objectiu, però he xalat i em sento satisfeta.

El dia després d'aquest any
Publiquen les classificacions (ordenades per número de dorsal, que les marxes cicloturistes no són competicions) i veig que he quedat en la posició 252 de la general entre 1683 finalistes i que he fet el 6è millor temps en categoria femenina de 172 arribades a meta. Satisfeta i contenta. Ara sé que puc fer-ho i que, a més, puc millorar. Tanmateix, no crec que em torni a marcar un objectiu d'aquest tipus. Ara sento que no necessito saber com estic en relació als altres i que no m'interessa mesurar els meus progressos en funció del nivell dels demés, de gent desconeguda que no sé si entrenen poc o molt i que uns anys poden ser uns i a l'altre uns altres (i cada cop més joves!). Tampoc faré conjectures sobre com m'hagués anat si hagués tingut la meva bici, si hagués entrenat més, si m'hagués acompanyat un gregari o si m'hagués pogut situar millor a la sortida. Aquestes variables, en tant que formen part del conjunt, crec que encara li donen més valor al resultat final, al meu resultat. Així que si no tornen a canviar el recorregut, hi tornaré i intentaré xalar i superar-me a mi mateixa, si les circumstàncies ho permeten.

Classificació femenina Treparriscos 2013

1. Isabel Serrano Faradues (11282) 03:00:10
2. Yolanda Valencia Hernández (11779) 03:02:16
3. Karen Balbastre Faus (11129) 03:06:08
4. Elvira Pérez Custodio (10004) 03:07:16
5. Rosa Sarasa Salinas (10047) 03:08:19
6. Pilar Vidal Llop (11244) 03:13:53
7. Sonia Ortiz Fuentes (11146) 03:14:51
8. Clara Suñer Navarro (11748) 03:16:40
9. Elisa Lapeña Borjabad (11288) 03:17:51
10. Mª Ángeles Tomás Mezcua (10452) i Naiara Zamora Berrondo (11094) 03:18:34

En fi, repte assolit!